Dades dels Països Catalans






         Dades curioses i interessants dels Països Catalans

Archive for Història

22 gener 2010

Batalla del Cefís (almogàvers)

Filed under: Història @ 11:45 AM
Etiquetes: , , ,

Plana de Beòcia, Grècia, 13 de març de 1311

Combat lliurat entre els almogàvers de la Companyia Catalana i l’exèrcit de Gaulter I de Brienne, duc d’Atenes, a la vora del riu Cefís.

Els almogàvers, tot i que mancaven d’un comandament suprem, desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll.

La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos.

Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers; el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l’endemà elegiren com a capità Roger Desllor.

La batalla representà la fi de la vida errant de la Companyia Catalana i el seu establiment al ducat d’Atenes.



21 gener 2010

La revolució agrària, comercial i industrial (documents)

Fragment de Le Siècle de Louis XIV de Voltaire (1751).

«Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més afortunadament situats. (…) produeix tot allò que pot afalagar els seus desigs, en arbres, en blats, en fruites, en llegums de tota mena. Barcelona és un dels més bells ports d’Europa i el país forneix tot per a la construcció de navilis. (…) Catalunya, en fi, pot prescindir de l’univers sencer, i els seus veïns no poden prescindir d’ella.»


Fragment d’Edward Clarke (1761).

«A Barcelona (…) hi ha tanta activitat que pensarieu que no són espanyols.»


Fragment de Cartas Marruecas de José Cadalso (1789).

«Els catalans són el poble més industriós d’Espanya. (…) Els camps es conreen, la població augmenta, els cabals creixen i, en definitiva, sembla que aquesta nació està a mil llegües de la gallega, l’andalusa o la castellana.»


Fragment d’un discurs de Valentí Almirall publicat al Diari Català el 20 de març de 1881.

«Si nosaltres assistíssim al meeting industrial alçaríem la nostra veu perquè ens sentissin no sols els reunits sinó també els que des de Madrid es burlen de Catalunya i diríem:
S’ha acbat ja això de venir a arrossegar-nos als vostres peus, s’ha acabat ja l’anar a la cort a oferir-vos, en veu baixa regals i presents per obtenir el que ens interessa. D’aquesta hora endavant, no us demanarem favor, sinó justícia.
I s’ha acabat perquè avui coneixem ja la nostra història, i la nostra situació actual, que hem estudiat a pesar dels vostres esforços en dificultar-nos l’estudi.
(…) Avui sabem ja que la mort del nostre comerç va ser sols una arbitrarietat, un cop de força molt més fatal per a Catalunya, que el que va pegar-li Felip V a principis del sigle passat, després de la seva victòria.
I no podent ressucitar el comerç creàrem la indústria, que en pocs anys va fer-se poderosa. (…)
La indústria catalana, doncs, nascuda per necessitat, la indústria, recurs extrem que ha adoptat Catalunya per a refer-se dels vostres cops de força, no ha de demanar protecció agenollada als vostres peus; pot exigir-la amb el cap molt dret i el cor molt net (…)»


«Dades i materials per a Història de Catalunya a primària»

Equip dirigit per Oriol Junqueras



26 abril 2008

El poder de Roma es decideix a Catalunya

Filed under: Història,Política @ 12:17 PM
Etiquetes: , , , ,

Un dels moments de màxim poder i esplendor de l’Imperi Romà correspon al període en que Juli Cèsar era el seu màxim dirigent, fet que provocà moltes lluites internes i que acabà amb l’assassinat del mateix. Un dels enemics més importants i coneguts que tenia era Pompeu, comandant de la Hispània.

El que poca gent sap, és que una de les més importants batalles lliurades entre ambdós, va tenir lloc en terres lleidatanes, on, en certa manera, va dicidir-se el futur de l’Imperi.

Pompeu té set legions a Hispània, les quals s’estableixen a la ciutat d’Ilerda (Lleida) i al puig Gardeny, així poden dominar completament els dos ponts del Segre. Per altra banda, Juli Cèsar, amb menys efectius, però amb un exèrcit de veterans ben entrenats, es situa a Corbins i mana construir dos ponts riu amunt.

Una vegada passat una part dels seus efectius, Juli Cèsar els trasllada a les portes de Lleida, on té lloc una sagnant batalla, que no és pas la decissiva. A més a més, començen unes fortes pluges i el riu s’emporta els dos ponts de Corbins. La situació era força delicada i aleshores Cèsar decideix, per sorpresa i en barques lleugeres, que siguin transportats soldats seus a l’altra banda del Segre per tal de bastir-hi nous ponts, que es comencen alhora per les dues ribes.

Un cop restablerta la comunicació, Juli Cèsar fa amistat amb diferents tribus i ordena la construcció d’uns canals que sagnin el riu per poder-lo travesar amb la seva cavalleria. Un cop passat l’exèrcit de Cèsar a la riba esquerra, deixà els pompeians en perill d’envoltament. Per a evitar-ho les tropes de Pompeu decideixen retirar-se cap a Celtibèria, perseguits per Cèsar pel pla d’Urgell fins a les muntanyes de les Garrigues, on els fa creure que els deixa per agafar el camí de Tarragona. Realment, el que fa es canviar ràpidament de marxa i sorprèn a les tropes de Pompeu a  prop d’Octogesa (Mequinensa), quan estaven a punt de passar l’Ebre. Llavors els pompeians intenten la retirada per tornar a Lleida, però també els talla el camí. Finalment, cansats i decebuts, es rendeixen a Juli Cèsar el 2 d’agost de l’any 49 aC.

Aquesta campanya és clàssica entre els estudiosos de la bona tàctica militar.



30 març 2008

Un bufó

Filed under: Biografies,Història @ 5:20 PM
Etiquetes: , , , , ,

Estem acostumats a creure (per les pel·lícules o per l’educació, de vegades distorsionada o poc real de la història) que a l’edat mitjana el bufó era un personatge estrafolari que només servia per a fer riure al seu senyor o als seus invitats. Doncs res més lluny de la realitat, el bufó era una de les persones més influents i més ben considerades de la cort, degut al seu contacte amb el rei o senyor, el qual li tenia una gran confiança i complicitat.

Aquest és el cas d’Antoni Tallander (Barcelona ? – Càpua, Campània 1446), també anomenat mossèn Borra, que fou mestre de bufons i estigué al servei del rei Alfons IV el Magnànim a Nàpols. Degut a la seva destacada personalitat, el rei li confià difícils missions diplomàtiques. Arribà a tenir una gran fortuna, cosa que li permeté fer prèstecs a importants nobles. Fou bon amic d’Ausiàs Marc, el qual li dedica una important poesia Oh, tant és foll (que feia referència a la seva propera mort). Arribà a ésser molt apreciat pels que el coneixien. Quan morí (a Itàlia) les seves restes foren portades a Catalunya i enterrades al claustre de la catedral de Barcelona (honor reservat només a importants nobles i eclesiàstics), on hi ha una làpìda de bronze molt ben conservada, que perpetua la seva memòria. Fou un personatge pintoresc i un dels més influents de la seva època.

14 març 2008

Benvinguts/des

Al setembre del 2006 vaig penjar a l’Internet les Dades dels Països Catalans, un arxiu amb més de 55.000 referències sobre geografia, història, biografies, art, entitats, literatura, etc., referent a aquestes terres.

Hi ha tanta informació que quasi cada dia tinc sorpreses sobre alguna de les dades que desconeixia, la qual és força interessant i/o curiosa.

Aquesta és la base d’aquest bloc. Periòdicament intentaré posar una dada que m’ha sorprés i d’aquesta manera compartir-la amb tothom. Crec que aquest és un bon sistema per atraure la curiositat i el coneixement sobre aspectes dels nostres territoris, i puc assegurar-vos que n’hi ha moltes que per si soles ja és mereixerien tot un llibre.

Espero que gaudiu d’aquesta nova eina i no dubteu a donar la vostra opinió o comentari sobre qualsevol dels articles que aniran apareixent, els quals sempre seran tinguts en compte i m’ajudaran a millorar tant aquest bloc com les Dades dels Països Catalans.

Començem doncs amb les curiositats dels Països Catalans.

© 2017 Dades dels Països Catalans   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php